Frontpage

ALPINISMO. HIMALAYA


La expedición al Broad Peak (8.047) desiste en su intento de hacer cima por falta de tiempo

J. ROTGER. PALMA.

 

 Cinco de los seis montañeros mallorquines en la tienda comedor del campo base mientras fuera nieva. Los seis montañeros mallorquines que el pasado 10 de junio se desplazaron hasta Pakistán para ascender el Broad Peak (8.047 metros) decidieron el domingo desistir en su intento de hacer cima.

Las malas condiciones meteorológicas y la falta de tiempo, ya que mañana deben estar en Islamabad, capital administrativa de Pakistán, para emprender vuelo de regreso han sido las causas de esta renuncia cuando ya habían instalado el campo III (7.200). Desde ahí estaba previsto el asalto final hasta la decimosegunda altura del planeta.

El problema que se planteaban ahora Llàtzer Méndez, Fede Campos, Biel Sales, Bartomeu Rubí, Toni Bestard y Toni Pons, que han logrado subir a la mayor altura en sus respectivos currículos, es poder recuperar el material de los campos intermedios antes de iniciar el camino de regreso desde el campo base (4.800).

Los integrantes de la expedición, sufragada en la mitad del presupuesto por la cementera Cemex y el Govern, se han lamentado de las predicciones meteorológicas a las que han tenido acceso. Las más fiables han sido las del Instituto Meteorólogico Austriaco.

 

Fuente// http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=1232&pIdSeccion=11&pIdNoticia=198454


Click para ampliar Click para ampliar Click para ampliar Click para ampliar Click para ampliar
Click para ampliar Click para ampliar Click para ampliar Click para ampliar Click para ampliar


14-07-06

De cada cop les esperances de fer cim per l'expedició mallorquina en el Broad son menors. Fa dos dies que no atura de nevar, fer vent i les temperatures han baixat molt respecte als últims dies.

La bauxa que hi havia normalment a la tenda menjador s'ha disolt i tothom esta aficat dins la seva tenda en el sac de dormir. Els peus pateixen la fredor de les pedres de sobre la glacera on esta instal·lat el camp base.

De tan en tan els expedicionaris reben cridades dels seus familiars i records dels amics, cosa que s'agraeix molt en aquests dies de mal temps.

L'anim  dels expedicionaris no ha decaigut tot i el mal temps. Pensen que haver arribat al camp 3 a 7.200 m. es una fita important, ja que cap d'els que hi pujaren mai no havia arribat en aquesta alçada.

Sa rutina del camp base.

Fa ja set dies que baixarem de muntar el C.3 això vol dir que dúiem sis dies al C.B. sense gairebé "fer res", els dos primers varen esser per voluntat pròpia ja que volíem descansar un poc abans de fer l'atac definitiu al Broad Peak, els altes dies han estat forçats degut al mal temps i quant més va pereix que pitjor sa posa el temps. També hi ha que dir que les ganes de passejar no hi son i que a vegades quant més temps tens per fer coses menys ganes de fer res hi ha.

Si be els dos primers dies feia bon temps i els dedicarem a fer les cosses que es poden fer per aquí com per exemple: un poc d'higiene personal, bugada, escriure els dies atrassats al diari personal, llegí un poc, telefonar als familiars"als quals, personalment, enyor mes del que puc suportar", escriure les cròniques en les que vos mantenim informats, connexions telefòniques en directe amb els diferents mitjans de comunicació... . Sa de tenir en compte que el noranta per cent d'aquestes cosses es fan dins la tenda menjador, es a dir, sense moure'ns del mateix redol.

Perquè es pugui entendre el que dic de que el C.B. es una rutina vos fair una mica  d'esquema dels 23 dies que dúiem des de que varem arribar al C.B., va més o menys així.

21-06-06 Arribam al C.B. a 4.800 m

22-06-06 Descans i organització del C.B.

23-06-06 Pujam a muntar el C.1 a 5.800 m

24-06-06 Descans i preparació material C.2

25-06-06 Pujam a dormir al C.1 a 5.800 m

26-06-06 Pujam a muntar el C.2 a 6.200 m

27-06-06 Descans al C.B.

28-06-06 Descans i preparació material C.3

Del 29-06 al 04-07-06 Entre mal temps sis dies sense gairebé fer res."Ja comensam"

05-07-06 Pujam a dormir al C.2 a 6.200 m

06-07-06 Descans i aclimatació al C.2

07-07-06 Pujam a muntar el C.3 a 7.200 m i baixam a dormir al C.2 a 6.200 m

08-07-06 Baixam del C.2 a 6.200 m al C.B. a 4.800 m

09-07-06 Descans al C.B.

10-07-06 Descans i preparació material i estratègia per l'atac a cim a 8.047 m

Del 11 al dia d'avui 14-07-06 A tornat el mal temps quatre dies i aquest pic pitjor."I sumant"

Si ho contem be dels, 23 dies d'estància al C.B. dúiem:

De descans programat al C.B. 6 dies

D'activitat mes amunt del C.B. muntant campaments d'altura i aclimatant 7 dies.

De descans forçat al C.B. pel mal temps 10 dies"I sumant"Sa de dir que dels dies de descans forçat n'hi ha hagut que hem fet petites excursions per dins la glacera, visites a altres expedicions, però el que mes hem fet a estat rebre visites d'altres expedicions que en la excusa de la visita sabien que acabaríem oferint sa sobrassada que tenim penjada a sa perxa de dins sa tenda menjador.

Toni Pons des de el C.B. del Broad Peak.


16-07-06
Aquests darrers dies són molt avorrits al CB, com podem passar el temps?

Doncs llegint, cosa que després d'algunes hores arriba a cansar "demanar-ho a en Fede", escoltant música, dibuixant "els més agosarats", jugar més a truc "perdent en el cas den Toni Bestard i en Tomeu" i ja en coses mes distretes com menjant cuixot salt, botifarra o camaiot, sobrassada... Ja està clar que això distreu als que no ho han de tellar.

Avui a la fi el temps pareix que comença  millorar, ara que acaba l'expedició ens donem que, potser, la predicció meteorològica més fiable de les moltes que hem anat rebent durant aquest dies és la que prové de l'Institut Meteorològic Austríac. Perquè dic això? Doncs perquè la predicció meteorològica ha estat la intriga constat aquest temps que em estat al camp base, tots els plantejaments per pujar la muntanya es fan pensant amb les prediccions que ens van arribant, que s'han d'anar ajustant amb l'estat físic dels membres de l'expedició (s'han de preveure dies de descans que s'intenta que coincideixin amb dies de mal temps, per aprofitar els bons per treballar a la muntanya), la possibilitat de tenir la infraestructura necessària a la muntanya el moment oportú ... Però quan tot això pareix que ha estat ben planejat i ajustat, és quan les prediccions canvien i en lloc de dos dies de mal temps en són cinc o sis els que es succeeixen. En aquest moment se't passen moltes coses pel cap: Ens hem equivocat fiant-nos d'una predicció en lloc d'una altre?

Hauríem d'haver arriscat un poc més encara que el temps no fos del tot bo?

Havíem d'haver previst més temps aquí al base ?(cosa difícil perquè 48 dies ja eren molts pel total de l'expedició, 28 dies al camp base, qüestió del treball)

Si haguéssim agafat portadors d'alçada...?

Però al final i després de molt parlar del tema crec que tos coincidim, fins aquí tots estam físicament be (llevat de petites molèsties que han tingut

algun membre en moments puntuals i el desafortunat mal de coll den Llatzer que malauradament no l'ha deixat passar del C1), l'experiència ha estat del tot positiva. De manera del tot noble hem arribat a uns 7200m muntant la infraestructura que ens havia de permetre com a mínim, atacar el cim.

Però el temps no ens ha deixat, i això no és una excusa ni una justificació, senzillament és el que jo me sent, ha anat així.

!!! Me sap molt de greu no haver pogut, al manco, intentar arribar al cim, però sé que forma part del joc, i no veure-ho així crec que pot fer més mal que i per això així ho accepto.

Ara faltant dos dies per sortir cap a Islamabad per donar per acabada aquesta aventura només demano, si es pot demanar, al temps, que ens permeti retirar tot el material de la muntanya ja que crec que és obligació de tots així fer-ho.

Bartomeu Rubí Pol